EL conte del Llop i la Guineu que feien boïga a cal Caramet

En aquesta ocasió Higini Peix i Cirera, ens deixa escrit una variant del conte del llop i la guineu que passa al lloc on es va criar la noia que li va explicar, convençuda de que havia passat a casa seva i a l’església que des d’allí es pot veure. Com a valor afegit, ens dona raons sobre una de les seves fonts d’informació més valorades i del motiu que el va fer tornar a Solsona l’any 1922.

Imatge de 1922 a la comarca Solsonina amb mn. Higini Anglés, Pere Bohigas i mn. Sarri Armengol

Obra del Cançoner Popular de Catalunya

L’any 1921, en Rafael Patxot i Jubert em va demanar que atengués la petició del mossèn Higini Anglès i Pàmies de posar a la seva disposició els meus treballs de recerca que havia fet a la comarca Solsonina durant l’any 1908 pel Centre Excursionista de Catalunya. Petició que vaig atendre encantat i que vaig aprofitar per actualitzar i completar la documentació que tenia

Mossèn Higini Anglès em va explicar que, gràcies al nostre amic comú, havia rebut l’encàrrec de la Fundació Concepció Rabell de participar en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, dirigida l’Orfeó Català, té l’objectiu de recollir totes les cançons de les terres de parla catalana.

El mes de setembre d’aquest any, 1921, Mossèn Higini Anglès va participar en una exploració folklòrica i etnogràfica pel Pirineu. Començant per Sort, van passar per la Vall d’Àneu, Vall Ferrera, Andorra, la Seu d’Urgell i Organyà fins arribar a Solsona, on quedaren sorpresos per la gran quantitat i qualitat del material recopilat. En només cinc dies a Solsona van obtenir més de dues-centes cançons, moltes d’inèdites, amb lletres molt interessants.

El més de Juliol del 1922, el dia 10 per ser més precisos, Mossèn Higini Anglès i Pere Bohigas sortien de Barcelona direcció a Solsona, amb un fonògraf i una màquina fotogràfica, per iniciar una nova expedició per recopilar material per al cançoner de les comarques Solsonina i Berguedana.

Aprofitant l’oportunitat per recuperar el contacte amb velles amistats de Solsona i preparar el terreny perquè l’expedició pogués anar per feina des del primer dia, jo hi vaig pujar uns dies abans i m’hi vaig quedar durant unes dues setmanes.

Maria Balletbó i Torrent l’any 1922

Maria Balletbó i Torrent

És en aquesta exploració a la recerca de cançons on vaig conèixer a Maria Balletbó i Torrent, una noia de 24 anys que treballa de minyona a Solsona, que gràcies a la seva memòria i bon afinament, va fer moltes i molt bones aportacions al Cançoner Popular de Catalunya.

Per descomptat que a part de la seva memòria i al bon sentit musical, va tenir la sort de que la seva mare també tenia molt bona memòria, li agradava molt cantar i en va poder aprendre totes les cançons.

Aquesta gran memòria també la tenia a l’hora d’explicar rondalles, contes, llegendes, dites i jocs de paraules. Per aquest motiu, quan l’expedició de Mossèn Higini Anglès va marxar de Solsona, la Maria Balletbó i Torrent es va convertir en una de les fonts d’informació més fructíferes que mai he tingut.

El conte del llop i la guineu que feien boïga a cal Caramet explicat per la Maria Balletbó, és únic i diferent a qualsevol altra versió que algú pugui mai escoltar. No explica un conte, explica una història real que va passar a la casa on es va criar, a cal Caramet, i a la capella que des d’aquesta casa es veu a l’altra costat de la vall, Sant Just de la Valldan.

Mapa de la Valldan d’Odèn on es pot veure encerclat les Cots, Cal Caramet, l’església de Sant Just, Sarinyana i Pampa.

La Maria Balletbó i Torrent va néixer a la casa de les Cots de la Valldan del municipi d’Odèn l’any 1898. Era filla de Josep Balletbó i Marmí, de la Valldan d’Odèn, i de Dolors Torrent i Plana, de cal Cabó de Serinyana, del municipi de Bassella, però que pertany al poble de Pampa de Castellar de la Ribera Salada.

Quan era molt petita la seva família se’n van anar de masovers a cal Caramet de la Valldan, una casa que està al costat de les Cots. Les dues cases son petites, pobres i aïllades. Cal Carament va ser la casa de la seva infantesa, on vivia amb els seus pares, un oncle germà del seu pare, el seu germà Joan i la seva germana Agustina, tres anys més gran que ella.

Als vuit anys se’n va anar a fer de minyona a Solsona, la primera feina que va fer consistia en tenir cura de la porcada. Després va estar de cuinera a la fonda Santo Domingo de Manresa. Ara està de cuinera a Solsona. Està molt contenta perquè el mes de setembre deixarà la feina de minyona perquè es casarà amb el seu promès, en Josep Reig i Giralt, per anar a fer de masovers a les Petges, la casa de pagès on hi viuen els pares del Josep i que està al poble de Madrona, en el municipi de Pinell.

M’agrada molt poder parlar i donar dades personals d’una de les més importants fonts d’informació que he tingut, tant per la seva qualitat humana com per ser transmesa de manera clara, honrada i directa dels seus avantpassats.

Passo a escriure el conte que m’hauria agradat poder gravar en un fonògraf, perquè és molt millor explicat per la Maria Balletbó i Torrent que llegir-lo aquí escrit.

Sant Just de la Valldan d’Odèn.

El Llop i la Guineu que feien boïga a cal Caramet

El llop i la guineu, que feien boïga a cal Caramet, tenien una engerra de mel, i van quedar que se la menjarien quan acabessin de fer la boïga. Per evitar temptacions van decidir guardar l’engerra a l’ermita de Sant Just.

Un dia mentre treballaven, a la guineu li van venir moltes ganes de menjar mel i va decidir enredar al llop dient-li que el dia següent no podia anar a treballar perquè l’havien convidat a un baptisteri. El llop molt comprensiu no va posar cap pega perquè hi anés.

El dia següent la guineu va anar a Sant Just i va menjar una mica de mel pensant que no es notaria. Quan va tornar el llop li va preguntar quin nom li havien posat al nen, i la guineu li va dir que el nen es deia “Comencelis”.

Passats uns dies el deler per menjar mel va fer que la guineu tornés a dir-li al llop que l’havien tornat a convidar a un baptisteri. Va tornar a menjar mel, quan va tornar el llop li va a preguntar quin nom havien posat al nen i li va dir que el nen es deia “Migelis”.

I de nou, passats un dies, la guineu va tornar a enganyar al llop dient-li que l’havien convidat a un baptisteri, i aquesta vegada el nom del nen va ser “Acabelis”.

Quan van acabar de fer la boïga a cal Caramet se’n van anar tots dos a menjar-se la mel a Sant Just. Llavors el llop va descobrir que l’engerra estava buida i va acusar a la guineu que havia sigut ella qui se l’havia menjat.

Vista des de Serra-Seca de la vall de Cal Caramet i Sant Just

La guineu li va dir que abans d’acusar-la fessin una prova que consistia en tombar-se al rosser (lloc assolellat) amb la panxa enlaire de manera que el sol faria que sortís mel pel melic del que se l’havia menjat. El llop ho va acceptar, confiat que ell no havia sigut, segur que no li sortiria mel del melic.

Tombat al rosser, amb la calor del sol i cansat com estava de tant treballar, el llop es va adormir.  La guineu va aprofitar aquest moment per anar on era l’engerra. Amb la pota va agafar una mica de mel que encara quedava per la paret de l’engerra i la posar al melic del llop.

Al despertar-se el llop no entenia com podia tenir mel al melic i va acusar de nou a la guineu que ho havia fet ella.

La guineu li va dir que qui segur que sabia qui ho havia fet eren aquelles muntanyes tant altes que tenien al davant i que tot ho veien.

Llavors la guineu va preguntar a les muntanyes, cridant vent fort: “Qui ha sigut qui s’ha menjat la mel, jo o ell?”

I les muntanyes, per  l’eco que hi havia en aquell lloc, van contestar “ell, ell, …”

D’aquesta manera va ser com la guineu va enredar al llop que es va quedar sense mel i amb la culpa d’haver-se-la menjat.

Catric-catrac el cuento s’ha acabat.

PEIX I CIRERA, HIGINI: El vell costumari de Solsona. Llegendes i rondalles. Barcelona. 1930. Editorial Farcell Lacetà. ISBN 3141592653.

Sant Just de la Valldan d’Odèn.

😉

Postdata: Que més en sabem de la Maria Balletbó i Torrent

Després de llegir aquest capítol escrit per Higini Peix i Cirera, hem buscat informació documentada sobre Maria Balletbó i Torrent , i en podem donar la següent informació.

A la Memòria de la missió de recerca de cançons i músiques populars realitzada per Mn. Higini Anglès i en Pere Bohigas a les comarques Solsonina (10 juliol – 7 agost de 1922) i Bergadana (20 setembre – 4 octubre de 1922) per comanda de l’Obra del “cançoner popular de Catalunya” publicat l’any 1926 diu el següent text (sic) de Maria Balletbó i Torrent :

Dia 11 de juliol. Sojorn a Solsona.

La tarda d’aquest dia férem coneixença amb la Maria Balletbó, germana de l’Agustina. Aquesta Maria dóna un color a les tonades, tant de sentiment i tanta finor, que no recordem haver-ne sentit d’altra que sàpiga fer punyir i endinzar tant les cançons. Essent com és minyona de servei, no ens podia cantar cançons fins a les deu tocades de la nit que havia acabada la seva tasca.

RETORN DEL CAVALLER

Cantaire: Maria Balletbó, de 25 anys, resident a Solsona i filla de Valldan. Aprengué aquesta cançó de sa mare, que és de Pampa.

Nit enllà retornàvem a la fonda i el nombre de cançons recollides aquell dia arribava ja a 48.

Referen a la maria Balletbó i a la seva germana Agustina, filles de Pampa – a la Ribera Salada – hem de notar que constitueixen el cas més enorme de retentiva cançonística que hem vist fins al present. L’Agustina sola ens havia dictat unes setanta tonades l’any anterior, i ara en deix encara unes disset amb una justesa i finor admirables. La seva germana Maria, amb més ànima i més fibra, ens en dictava més de 40; demés al fonògraf, n’impressionava una pila, que ni temps teníem de recollir-les. Aquestes cançons les saben ambdues de la seva mare encara viva. Tingueu en compte que la Maria als vuit anys ja no vivia amb la seva mare, i l’Agustina als deu anys ja també anava a guanyar-se la vida. La seva mare mai s’havia mogut de pagès i sabia les cançons dels vells; adonant-se que les seves filles, tant menudes, es desesperaven per collir-li les cançons, les cantussejava baixet i d’amagat d’elles.

Dia 12. Solsona. De bell nou venia la Dolors Solé; també l’Agustina i la Maria Balletbó; el fonògraf no ens funcionava bé i renunciàrem a usar-lo.


Al vespre, després de sopar, anem de nou a casa l’Agustina Balletbó, on la Marcelina Serra ens continua donant les seves cançons. Tot seguit arriba la Maria Balletbó, la qual ens porta una gran llista de cançons, apuntades en quartel·les que a posta li havíem prestat nosaltres; la llista es bruta i plena d’oli; la lletra, és una sèrie de jeroglífics; no hi fa res, ella s’ho entén i les cançons regalimen com filó d’or.

LA DONZELLA DEL ROSSELLÓ

Cantaire: Maria Balletbé. Vid. canço anterior.

Aquesta cançó, “LA DONZELLA DEL ROSSELLÓ” interpretada per Anna Camps, forma part de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fou recollida per Higini Anglés i Pere Bohigas a Solsona (el Solsonès) el 12 de juliol de 1922 i cantada per Maria Balletbó.
Josep Reig i Maria Balletbó

La Maria Balletbó i Torrent es va casar a Solsona el 23 de setembre de 1922 amb Josep Reig i GIiralt, i se’n van anar a viure a la casa de les Petges, masoveria de la Codina, al municipi de Pinell.

A Les Petges també hi vivien els pares del seu marit, Miquel Reig i Vilaginés i Victòria Giralt i Rodon, i els germans d’ell: la Ramona (17 anys), el Pau (14 anys), el Gumersindo (6 anys), l’Antonia (5 anys) i la Júlia (2 anys). També hi va anar a viure la mare de la Maria, la Dolors Torrent i Plana. Molta gent, molta feina i molt dura, però la Maria era una dona decidida, valenta i amb empenta.

Els sis fills que va tenir van néixer a les Petges: el Miquel, el Josep Maria, l’Aurèlia, el Claudi, la Maria i el Xavier. Tota la canalla, fills/filles i germans/germanes del Josep Reig, anaven junts a estudiar a l’escola de Madrona.

Escola de Madrona on hi surten els germans Miquel, Josep Maria i Claudi Reig Balletbó i la Júlia Reig Giralt.

Josep Reig i Giralt va néixer l’any 1895 a Altès de Bassella, fill de Miquel Reig i Vilaginès (1865 – 1924) de la casa Tapioles d’Altès de Bassella, i de Victòria Giralt i Redon (1868 – 1950) natural de Cardona però d’una família originària d’Oliana. Va fer la mili al nord d’Àfrica, entre el 1914 i el 1917, període que coincideix amb la primera guerra mundial i l’ocupació espanyola del Marroc, i ens consta que ho va passar molt malament.

Durant els anys 30, Josep Reig, va ser membre de la Unió de Rabassaires. Al esclatar la guerra civil va ser Regidor i Depositari-recaptador de l’Ajuntament de Pinell constituït el 26 de juliol de 1936 per ordre del Comitè Revolucionari de Solsona. Desprès de la guerra apareix inclòs en el Procediment Sumaríssim Ordinari número 25.006 de la Capitania General de la IV Regió Militat amb el jutge instructor Coronel d’Infanteria Miguel Díaz Olavarria.

La instrucció del Procediment Sumaríssim es va iniciar l’11 de setembre de 1940 al jutjat número 258 amb el jutge Alberto Castany Santacana. La instrucció es va acabar el 14 d’abril de 1942, i se’ls atribueix el delicte de “Auxilio a la rebelión” i se’ls demana presó atenuada. El 6 d’abril de 1943, l’auditor de Guerra demana el sobreseïment provisional i la llibertat definitiva dels “encartados” per bona conducta i per no haver participat en activitats delictives. El 12 d’abril de 1943 es dicta l’auto de llibertat definitiva i s’accepta el 7 de maig de 1943.

L’any 1940 deixen les Petges i se’n van a viure a la Caseta de la Garriga, del municipi d’Oliola, a prop de Ponts. Donem per fet que el canvi de lloc de residència està relacionat amb aquest procediment sumaríssim.

Fotografia feta a la Caseta de la Garriga, on hi surt Victòria Giralt (la padrina vestida de negre de l’esquerra), al mig Josep Giralt Reig i a la seva dreta Maria Balletbó Torrent, i al seu costar en Gumersindo Reig Giralt; darrere a l’esquerra, sobre un roc, Antònia Reig Giralt, amb la seva filla Victòria Planes Reig als braços, el seu marit, Francisco Planes Torregassa és al darrere a l’extrem de la dreta; també hi surten els germans Claudi, Josep Maria, Aurèlia (amb trenes), Maria, en Xavier (el més petit) i el Miquel (al davant) Reig Balletbó.

L’any 1960 se’n van a viure a Cabanabona, un poble situat entre Ponts i Guissona.

El Josep Reig i Giralt va morir a Cabanabona el 4 de març de 1962. En aquella època no deixaven anar a les dones als enterraments, però la Maria Balletbó es va escapar, per veure d’amagat, on era enterrat el seu marit al cementiri.

La Maria Balletbó i Torrent va morir a Cabanabona el 9 de maig de 1969.

😉

Antònia Reig i Giralt a les Cots de Lloberola.

Aquesta conte es van publicar a la revista Celsona número 993 del 2-9-2016, però explicat per una cunyada de la Maria Balletbó i Torrent a la que pràcticament li va fer de mare, l’Antonia Reig i Giralt.

😉

Documentació relacionada:

😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s