Si busquem la paraula “mata-rucs” al diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll, veurem que hi posa: “Nom satíric que es dóna als habitants de Solsona; i ells solen respondre: «Encara tinc les ungles vermelles de quan escorxava ton pare!»“. Aquesta resposta ara no la fem servir, hem fet nostre el malnom i, fins hi tot, pel carnaval ens hi recreem.
Vaig descobrir que era un mata-rucs un dia, de molt petit pels anys seixanta, que vaig anar amb la meva iaia Antònia de les Cots de Lloberola a portar el dinar als segadors, i un d’ells, el Gumersindo Reig de cal Besolí de Biosca, em va dir que els de Solsona érem uns mata-rucs i em va explicar una història que començava amb set anys de sequera que acabava amb una penjada de ruc que encara és, per a mi, l’autèntica llegenda que explico sempre que puc.
Amb els anys la història s’ha fet molt popular, com es pot veure amb aquest vídeo on la Fina Brunet parla del Carnaval de Solsona pel TeleNoticies l’any 1987 i explica perquè diuen “mata-rucs” als solsonins.
La raó tal com me l’ha va explicar a mi el Gumersindo Reig de cal Besolí de Biosca és més o menys la següent:
Diuen que fa molts anys a la ciutat de Solsona van fer fora el bisbe a cops de ceballots i Déu Nostre Senyor els va castigar amb set anys de secada.
Quan va tornar a ploure la fortuna va fer que sortís la primera herba verda, un lletsó, a dalt del campanar i per celebrar-ho els notables de la ciutat van decidir que aquella herba fos pel ruc de l’alcalde, referint-se naturalment a l’animal que era de la seva propietat.
A l’hora de fer pujar l’animal fins a dalt del campanar al punt on hi havia el lletsó, els més entesos i espavilats de Solsona van decidir que la millor manera de fer-ho era pujant-lo amb una corriola.
Van lligar una corda al coll del ruc i el van fer pujar fins al lletsó, això si, mentre anava pujant la corda l’escanyava i feia que ensenyés les dents, i els que ho miraven anaven dient tot satisfets “mireu com riu de content!!”.
I és per aquesta feta que encara ara els hi diuen mata-rucs als solsonins.
És una manera d’explicar-ho, hi ha moltes versions i no són exclusives de Solsona.
És una història molt estesa, és una antiga llegenda rural d’èxit que podem trobar catalogada a l’Index Aarne-Thompson (Aa-Th AT ATV també coneguda com a ATU Aarne-Thompson-Uther) dins del capítol “III – Contes humorístics” a l’apartat de “Contes sobre ximples (1200-1349)”. Normalment es troba catalogat amb el número 1210 (Aa-Th 1210 o ATU 1210). Amb aquest número hi sol haver els contes sobre rucs, cavalls o vaques que moren estrangulats al fer-los pujar a una torre o un terrat lligats pel coll per menjar una herba o per fer-los pasturar.
Hi els malnoms que podem trobar son variats i diversos, en català: mata-rucs, penja-ases, sarratjó o lletissó, i en espanyol: mielgo, melgo, del burro, del borrico o pardos.
Llocs on es penja un ruc: Solsona (Solsonés), La Granada (Alt Penedés), Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar (el Maresme), Tàrrega (Urgell), Samaniego (Àlaba / Araba / Álava), Perín (Cartagena – Murcia).
Llocs on he trobat referències d’històries similars:
Catalunya: Solsona, La Granada del Penedés, Vilassar, Castelldans (les Garrigues), Mas de Barberans (Montsià), Tivenys (Baix Ebre – Tortosa), Vilallonga de Ter (el Ripollès), Sant Esteve d’en Bas (la Garrotxa), Aramunt de Conca de Dalt (Pallars Jussà), La Bastida de Sort (Pallars Sobirà).
Illes Balears: Andratx (Mallorca).
País Valencià: Guardamar (Baix Segura), Moixent / Mogente (la Costera), Xàtiva (la Costera), Énguera (Canal de Navarrés), Xàbia (la Marina Alta), Bolulla (la Marina Baixa), Tàrbena (la Marina Baixa), Oliva (la Safor), Catarroja (l’Horta Sud), l’Alcora (l’Alcalatén).
Andalusia:
Província de Jaén: Beas de Segura, Pegalajar.
Aragó:
Província de Osca (Huesca): Aguas de Loporzano, Biescas, Binefar, Colungo, Naval, Saidí / Zaidín (Baix Cinca), L’Estall (Viacamp i Lliterà / Ribagorça).
Cantàbria: Silió.
Castilla La Mancha:
Província de Guadalajara: Almonacid de Zorita, Terzaga.
Castilla León:
Província de Burgos: Santa María del Campo, Villanueva de Argaño, Grisaleña, Villanueva del Río Ubierna.
Província de Salamanca: Forfoleda, Robleda.
Província de Segovia: Rebollo.
Província de Valladolid: Nava del Rey.
Extremadura:
Província de Cáceres: Casar de Cáceres, Malpartida de Plasencia.
Euskadi: Samaniego.
Madrid: Las Rozas, Colmenar Viejo.
Murcia: Perín de Cartagena.
Navarra: Munarritz / Munárriz (Goñerri / Goñi) amb un cavall en lloc de ruc.
A Italia: Cagno (Como – Lombardia), Consonno (Lecco – Lombardia), Buscate / Buscà (Milà -Lombardia), Campli (Teramo – Abruzzo), Cuneo (Coni in piemontese) (Piemonte).
A França: Trausse (Aude / Languedoc-Roussillon), Pia (el Rosselló / Roussillon), Baixas (el Rosselló / Roussillon), Sainte-Dode (Gers / Midi-Pyrénées).
A Portugal: Mofreita e Vila Verde da Franca (Vinhais).
A Alemanya: Schilda (Elbe-Elster – Brandeburgo) [en lloc de un ruc, pengen una vaca].
A l’antiga Grecia clàssica: Abdera (desapareguda polis de Tràcia).
Històries amb alguna similitud:
El vol del ruc (“Il Volo del Ciuco”), a Empoli (pron. émpoli) (Firenze – Toscana – Itàlia) commemorant uns fets que es diu que van passar l’any 1397: Empoli atacava la ciutat de San Miniato, quan els hi van demanà la rendició van contestar que abans els burros volarien que ells entrarien a la ciutat, Empori va simular tenir molts soldats fen servir cabres amb llums i San Miniato es va rendir, per això els van convidar el següent diumenge a la plaça d’Empoli a veure el ruc volar. Van pujar un ase a dalt del campanar i el van fer “volar” pel damunt de la plaça amb cordes i corrioles.
El Carnaval és l’hereu de les festes de l’ase i de Folls medievals, que venen de les antigues “Libertas Decembrica”, capgirant els papers i els valors de l’ordre establert. És habitual trobar el ruc als carnavals:
- A Lazkao (Gipuzkoa) el primer diumenge després de reis es fa la “astotxo festa” o festa del burro representant la fugida a Egipte.
- Als carnavals de Zalduondo i de Durruma Donemiliaga (Àlaba), pajegen la “vieja” en un ruc, la feien explotar amb dinamita i en cremaven els trossos.
- O Entroido de Laza (Ourense), el dels PELIQUEIROS, pero el ruc hi és: XITANADA DOS BURROS i TESTAMENTO DO BURRO.
- Carnaval de Pero Palo, Villanueva de la Vera (Cáceres), muntant un ruc anuncien la condemna del Pero Palo.
- “Le carnaval de l’âne” a França, a la val del Loire (Orleans) i a Gâtinais, dimarts de carnaval es passejava en ruc els marits cornuts.
- A San Chuan de Plan (Osca) per carnaval el “muyen” amb un ruc.
Spivak? 